UNA CARRERA ÈPICA

UNA CARRERA ÈPICA.

UN CONTE AMB MOLTS DE CONTES

Aquest matí, només despertar-me, m’han enviat aquest vídeo. És un conte explicat amb molts de contes, millor dit, amb les portades de molts de contes, alguns dels quals hem contat a la classe i que de segur els localitzareu tot d’una: De què fa gust la Lluna?, La balena, Els calçotets del llop...

El vídeo l’ha fet un mestre, en Carlos Barceló i una alumna que està estudiant per fer de mestra, Marta Gomila, tots dos de Ciutadella.

Esperem que us agradi tant com m’ha agradat a mi, o serà perquè ara som més sensible, no ho sé...

LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE LA COSA MÉS ESTRANYA DEL MÓN

Aquest és un conte embolicat, com ho podríem dir? Una història interminable.

“Hi havia una vegada un Dragonaire que va arribar al planeta Terra.

-Socors!

Ningú l’esperava. Aquesta va ser la sorpresa. Tothom demanava preocupat:

-Què és això?

Però ningú ho sabia explicar.

Els científics i doctores, que són gent amb un sisè sentit, van dir que el millor que podíem fer era no sortir de les cases. Havíem de fer com si el món sencer fos buit perquè el Dragonaire pensés que no hi havia ningú i se’n tornés a ca seva.

L’Edmon estava a la seva habitació avorridíssim. De cop va sentir la veueta del seu pare:

-Què hi fas tan sol?

-Res, no puc fer res. No puc sortir, no puc veure els amics, no puc anar a l’escola... Tot és no, no i no!

-Has d’entendre que ha arribat un Dragonaire a la Terra, per això hem de quedar a casa.

-Aquest és el problema, jo no vull quedar a casa! A més, jo no l’he vist mai, el Dragonaire, segur que no existeix.

-Hi ha coses que no veim però hi són, com...

-Un pet! Un pet és invisible, però el podem olorar i sentir.

-Exacte! Per açò hem de quedar a casa. No s’hi està tan malament. Has de pensar que entre el blanc i el negre hi ha molts de colors. És decisió teva triar amb quin et quedes. En principi podries pensar que és un avorriment, la gran qüestió és, què en traurem de tot açò. No oblidis que un dia molt normal pot ser el més especial i emocionant de tots. Qui sap! Tot està en el teu cap. Imagina!

I així ho va fer. Va convidar els pares a un sopar de por. Va investigar per què els cucs de terra mengen cacauets. I dins la banyera va jugar amb una balena! Després de molt buscar va trobar els números amagats davall del llit i també els calçotets del llop. Es va inventar mil històries amb la màquina d’escriure i va cridar al seu veí del costat: Per molts anys! Va aprendre que si creava un món propi mai més se sentiria sol. 

Ens passam la vida cercant el moment perfecte, però no existeix. Ni tu ni jo, jo i tu hem triat estar en aquesta situació.

Prest arribarà el moment de retrobar grans amics, passar estones divertides amb la mare, descobrir de què fa gust la Lluna o somiar sota les onades. És important tenir memòria i no tornar a escriure un llibre ple d’errors.

I és que la vida, no sempre és un camí de flors, però pot ser una carrera èpica.”