LA GRAN TROBALLA

LA GRAN TROBALLA

El mes d’abril és el mes de les lletres per excel·lència. Si el dia 2 celebràvem el  Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, avui, 23 d’abril, celebram el Dia del Llibre i dels Drets d’Autor, que coincideix amb la festivitat de Sant Jordi, molt popular també a les nostres terres.

La data per celebrar el Dia del Llibre no és casual, perquè es va adoptar per commemorar també la mort de diversos escriptors, com ara Miquel de Cervantes, William Shakespeare i Josep Pla, entre d’altres. El 23 d’abril és una festivitat que se celebra, com el 2 d’abril, arreu del món. En aquest dia es pretén conscienciar sobre la necessitat de la lectura com a recurs de formació personal perquè llegir ens fa més lliures.

Però totes aquestes coses vosaltres ja les sabeu. I el que us vull explicar en aquesta nova entrada del blog és una gran troballa. Perquè d’això es tracta, d’una gran troballa que veureu en aquest vídeo que hem fet entre totes les mestres d’infantil, però totes, totes. Un total de 15 mestres hi hem participat: na Marga, na Yolanda, na Queta, na Maca, na Maria Jesús, na Núria, na Maria, na Laura Tomàs, na Montse, na Laura Carreras, na Mamen, na Marta Cardona, na Xisca, na Marta Villalonga i jo! Uf, un munt de mestres que ens hem inventat aquest conte per tots vosaltres i que esperem que us agradi molt! 

Dedicat a tots els fillets i les filletes d’educació infantil de la nostra escola, però especialment jo el dedico a tots els fillets i les filletes de la classe dels gegants!  

Mireu, mireu com ens ha quedat!

I aquí teniu el text del conte, per si el voleu llegir.

-Avui, dia 23 d’abril, passejant pel jardí de casa, he trobat dins el tronc d’aquest arbre, un OU! Sembla molt i molt especial, és preciós! Oh! Es mou! Shhh, sento alguna cosa!

-He començat a imaginar de qui podria ser aquest OU que sembla tan especial! D’una au petita, petita, petita, amb moltes plomes de colors que mai ningú ha vist? Shhh!, sento alguna cosa!

-Oh! Pot ser aquest OU és d’una tortuga sàvia. Una tortuga que ens conti molts i molts de secrets. Sento alguna cosa! Shhh!, apropo l’orella.

-M’avisen de la troballa tan sensacional, m’acosto, el miro, i faig un crit dels meus d’emoció: Amics, amigues, veniu, veniu! És un ou de sargantana, en naixerà una, de molt petita i màgica.

-Decidesc esperar devora l’ou fins que neixi. Ja hi falta poc. Oh!, l’ou es comença a rompre i de dins hi surt una sargantana. Mirau, és tota negra i té uns ulls que em miren. Oh!, quina il·lusió! Mirau, i a la coa, hi té una punta platejada.

-Oh! Quina il·lusió! Una sargantana! Tot seguit li prepararé un llitet de fulles tendres perquè pugui dormir calenteta.

-Quan l’he tornada a mirar, m’ha semblat que havia tornat grossa, però deuen ser imaginacions meves, les sargantanes no creixen tan ràpid!

-Una vegada més, l’he tornada a mirar. Jo crec que s’ha fet més grossa. La taca platejada és tan grossa i brilla tant que gairebé no puc obrir els meus ulls. Brilla tant com la lluna plena que acaba de sortir. No serà la Lluna la causa d’aquesta sargantana màgica?

-Oh, encarà estàs aquí. Ens hem quedat adormides. Que bonica. Ja no et brilla la coa! M’estàs dient alguna cosa? Espera que no et sento, m’acosto. Què em dius?, no t’entenc! M’acostaré més. No t’entenc.

-Sí!, la sargantana grossa i de pell brillant negra, xerra! Fa un dia meravellós, què et passa sargantana?, què em vols dir?, diguis.

-Estic cansada de ser aquí, necessit moure’m, córrer, saltar…

-Normal. Decidim que ja és hora d’anar a fer una volta pel camp a veure què hi trobam.

-Ha arribat l’hora d’acomiadar-nos. És un moment trist per les dues, no ens agrada dir-nos adéu. Oh, espereu, espereu! Sí, la sargantana té una idea! Podem anar juntes a fer una volta pel camp. Que bé, sargantana. Anem, anem les dues. Oh, mireu quines flors més boniques que veiem. I aquí veiem una tortuga!

-Mira, una tortuga. Bon dia Senyora Tortuga!, com està? Estem passejant avui per aquí. Però, sargantana, com és que poses aquesta cara tan rara?

-Que estic molt trista, perquè el que jo vull és anar a l'escola a jugar amb els fillets i les filletes i aprendre moltes coses...
-No et preocupis per això ara, sargantana. Mira sargantana, allà hi ha un mussol. Mussol, tu que no pots anar a l'escola tampoc?

-No, no puc anar a escola i estic un poc trist i enfadat.

-Ho veus sargantana, que no ets l’única que no pot anar a l’escola!

-Tant de bo pogués anar-hi, però sé que és el millor per tots els animals…

-No et posis trista, molt prest hi podrem tornar a anar i compartir grans moments junts.

-I vam continuar la nostra volteta tranquil·les, la sargantana i jo, sabent que el millor estava per arribar. Prest arribaria el dia que tots els animals del camp es trobessin i podrien compartir estones per jugar i aprendre i, sobretot, per ser molt feliços.

I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.