L’OLIVIA I LES PRINCESES

L’OLIVIA I LES PRINCESES

Na Marga cada mes ens renova els contes de la nostra biblioteca d’aula. I aquesta darrera vegada va venir amb un llibre que els va cridar molt l’atenció per la seva portada: L’Olivia i les princeses. I jo, com sempre ho fem quan arriben els nous llibres de na Marga, els hi vaig contar.

Abans, però, recordam les normes que tenim establertes de l’hora dels contes:

-orelles escoltant

-ulls oberts

-boca tancada

-mans tranquil·les

-peus quiets

Idò, ja estam preparats per escoltar aquest preciós àlbum il·lustrat d’Ian Falconer.

Aquest llibre explica com l’Olivia, la protagonista, està decidida a buscar més enllà de les simples aparences, i s'altera perquè no sap què vol ser en el futur.

Les seves amigues envoltades de lluentors, corones i varetes màgiques, es veuen tan iguals, que la petita decideix anar contracorrent i buscar la seva pròpia identitat. En el seu procés descobreix que si alguna cosa la caracteritza és precisament la seva forma de ser contrària de les porquetes de la seva edat. 

De manera que el llibre convida als petits a construir la seva pròpia identitat i qüestionar-se per què tots volen ser iguals. 

És un llibre dinàmic i ple d'humor que orienta als nens davant la crisi de no saber qui volen ser. 

D'igual manera apareixen els valors de la diversitat, de la independència, i la creació de la pròpia opinió. 

I quan el vaig acabar de contar, vam voler saber què volíem ser de grans. Així que vam decidir que ho pensessin a casa i al dia següent ho comentaríem.

Sabeu quina va ser la resposta més generalitzada de tota la classe? PRINCESA!