ELS PRIMERS DIES A L’ESCOLA

ELS PRIMERS DIES A L’ESCOLA

Els primers dies a la nostra escola van ser d’adaptació. Adaptació al nou espai, a les noves mestres, als nous companys i companyes...

A la finestra de la nostra classe vam penjar un text, text que afegim aquí per tots aquells que no l’hagin pogut llegir amb atenció.

El període d’adaptació a l’escola

per a l’alumnat de tres anys

Els fillets i les filletes que inicien la seva aventura a l’escola necessiten un període de temps per tal que el nou entorn, els nous adults i els nous companys i companyes esdevinguin coneguts, i per tant, perquè els transmetin sentiments de seguretat i confiança. Aquest procés pot durar dies, setmanes o, en casos esporàdics, una mica més. Hem de pensar que per a ells significa un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, la seva família i l’entorn de la Llar d’Infants. Què pensaríem i què sentiríem nosaltres si ens deixessin enmig d’un país desconegut, amb gent del tot aliena, amb veus diferents, maneres de fer que no entenem?

La família ha de viure aquesta separació de l’infant de forma serena i alegre, malgrat que els sentiments contradictoris s’imposin durant els primers dies del procés – culpa per deixar-lo amb algú desconegut i a la vegada pensar que en aquest indret trobarà un munt de possibilitats i d’experiències molt enriquidores per a ell. 

Aquesta separació de la família, de la mare i del pare, pot comportar incertesa, un estat de malestar i angoixa que pot manifestar-se en plors, alteracions del son, rebequeries, pèrdua de  la gana, tristesa, febre… No hi ha cap recepta màgica que garanteixi una adaptació immediata i meravellosa a l’escola. Es tracta d’un procés individual, ja que cada fillet  i cada filleta té el seu propi ritme segons les seves necessitats i experiències prèvies. Això sí, la família és un factor importantíssim que facilita i dinamitza l’adaptació.

A mida que aniran passant els dies, l’infant s’adonarà que els que som a l’escola també els donem afecte, seguretat, confiança i estem pendents de les seves necessitats. A poc a poc, deixaran de plorar o d’estar tensos i tristos per començar a jugar, a gaudir de les cançons, els contes i les activitats, a descobrir els nous companys i companyes. Tot un munt d’experiències que el faran madurar, guanyar en autonomia i, finalment, adaptar-se a la dinàmica de l’escola i a superar el curs amb èxit.

Adaptació del text L’adaptació a la llar d’infants, per Cristina Fontana