EL CONTE DEL CORONAVIRUS PER ALS MÉS PETITS

EL CONTE DEL CORONAVIRUS PER ALS MÉS PETITS

Aquest és el conte del coronavirus! L’he tret de “Lletres i gargots” un blog d’un amant de la literatura i l’escriptura i que, a més, és metge! Es diu Victor Espiga i escriu sovint petits poemes o contes perquè els més petits puguin entendre tot el que està passant amb el coronavirus. Llegiu als vostres filles o filles aquesta petita història...

Hi havia una vegada en un país molt i molt proper, un virus que era conegut amb el nom de Coronavirus. Aquest virus, com tothom que es posa una corona al nom o al cap, volia conquerir tot el món i com que no tenia cames l’única manera que tenia de fer-ho era anar saltant de persona en persona. Van venir els homes i les dones més forts del món (o més ben dit, les dones i els homes que es creien els més forts del món), però cap va ser capaç de guanyar el virus, ja que aquest era tan petit que sempre sabia com esquivar els cops.

-I si és tan petit, com el podem guanyar? –va començar a preguntar-se tothom?

-Molt fàcil! –va dir un nen que passava per allà (un nen, que és tots els infants, i que en aquest conte simbolitza el sentit comú, una característica humana que sovint anem perdent a mesura que ens fem grans, igual que la capacitat de veure l’elefant dins la boa d’El petit príncep). Si no té cames, -va seguir el petit-, nosaltres som les seves cames. Si ens quedem tot el temps que puguem a casa, no podrà seguir avançant i el guanyarem sense lluitar, que és la manera com es guanyen les lluites més importants de la vida–va dir el nen deixant a tothom bocabadat.

I així va ser com tots els nens i les nenes es van quedar dues setmanes a casa, i com els adults vam aprendre una mica del sentit comú dels infants. Així va ser com tothom va tenir temps de tornar a llegir El petit príncep, i entendre’l. I així va ser com vàrem comprendre que les victòries de debò es guanyen amb unes armes que són invisibles als ulls.